L'oxidació en fase gas-normalment es porta a terme a temperatures baixes o altes amb aire, O2 o gasos que contenen oxigen- (com l'ozó i el CO2). Es caracteritza per un equipament senzill, baix cost i baixa contaminació. En comparació amb l'oxidació en fase líquida-, l'oxidació en fase gasosa- és més fàcil d'implementar industrialment controlant estrictament condicions com ara el temps i la temperatura. Tanmateix, amb l'augment del temps i la temperatura, l'oxidació grava les fibres de carboni, augmentant la seva superfície però també afecta la seva resistència a la tracció. Per tant, és necessari un control precís del temps i la temperatura de processament per evitar danys excessius a les fibres de carboni i una disminució de les propietats mecàniques del material compost.
L'oxidació en fase líquida - consisteix a col·locar fibres de carboni en un sistema de reacció líquida, permetent que l'oxidant del sistema líquid reaccioni amb les fibres de carboni, gravant així la superfície de la fibra de carboni. HNO3, KMnO4, NaOCl i NaClO3 són oxidants utilitzats habitualment. En comparació amb el tractament en fase-gasosa, el tractament en fase líquida-generalment és més suau, no provoca picades excessives i té un temps de processament més llarg, el que el fa adequat per estudiar els mecanismes del tractament superficial.
L'anodització, també coneguda com a oxidació electroquímica, és un mètode de tractament que utilitza fibra de carboni com a ànode i aplica un potencial a la fibra de carboni per generar oxigen a la seva superfície. L'oxigen naixent és altament reactiu i pot oxidar i gravar la fibra de carboni. Els electròlits utilitzats en l'anodització inclouen principalment HNO3, H2SO4, NaCl, KNO3, NaOCl, NH4OH, NH4HCO3, NH4HS i NaOH. En la producció real, la solució NH4HCO3 s'utilitza àmpliament a causa de la seva alta velocitat de reacció i la seva feble corrosivitat. L'anodització ofereix condicions de reacció suaus, alta operativitat i oxidació ràpida i uniforme, la qual cosa la fa apta per a la producció a gran-escala i, per tant, s'utilitza àmpliament en el tractament de fibres de carboni comercials. En aplicacions pràctiques, els operadors solen ajustar les propietats finals de la fibra de carboni per satisfer els requisits de producció canviant el tipus d'electròlit o ajustant el corrent.
