La fibra de carboni és un nou tipus de material de fibra d'alta-resistència, alt-mòdul i-temperatura-resistent amb un contingut de carboni superior al 95%, amb la resistència a la temperatura més alta entre totes les fibres sintètiques. És un material de grafit microcristal·lí obtingut mitjançant la carbonització i la grafitització de fibres orgàniques, que consisteix en microcristalls de grafit -apilats al llarg de l'eix de la fibra. Posseeix característiques com ara pes lleuger, alta resistència, alt mòdul, resistència a alta temperatura, resistència a l'impacte, resistència a la corrosió química i un baix coeficient d'expansió tèrmica. La fibra de carboni inclou principalment tres tipus: fibra de carboni a base de poliacrilonitril-, fibra de carboni a base de-viscosa i fibra de carboni-de breu.
La fibra de carboni es va inventar com a font de llum per a bombetes incandescents. El 1879, Edison va inventar la làmpada incandescent utilitzant fibra de carboni com a font de llum. La fibra de carboni s'utilitza àmpliament en projectes aeroespacials, energètics, noves energies i grans projectes d'infraestructura. L'aplicació generalitzada de la fibra de carboni no només ha provocat una "lleugeriment" en les seves aplicacions, sinó també els avantatges afegits de la "conservació de l'energia i la reducció d'emissions". Tanmateix, els materials de fibra de carboni no es descomponen de manera natural; si s'utilitza la incineració a alta-temperatura durant el reciclatge, alliberarà substàncies nocives i contaminarà el medi ambient.
