Hi ha dos tipus de fabricació de fibra de carboni en fase-gasosa: el mètode del substrat i el mètode de flux-gasós.
Mètode de substrat
Un catalitzador es ruixa prèviament-o es recobreix sobre un substrat de ceràmica o de grafit. A continuació, el substrat carregat de catalitzador-es col·loca en un tub de reacció de quars o corindó. Una barreja d'hidrocarburs o aromàtics baixos en carboni i hidrogen s'introdueix al tub de reacció i es fa passar pel substrat a 1100 graus. Els filaments de carboni formats a les partícules del catalitzador creixen a una velocitat de 30-50 mm/min, produint fibres de carboni amb diàmetres d'1-100 μm i longituds de 300-500 mm. Els catalitzadors d'ús habitual inclouen micropartícules de ferro i níquel i solució de nitrat fèrric. Si s'utilitza una barreja d'acetilè i hidrogen com a matèria primera i es passa per una placa de níquel o un catalitzador de pols de níquel a 750 graus, es poden obtenir fibres de carboni helicoïdals. Aquest mètode és un procés de producció per lots amb un rendiment molt baix, aproximadament un 10%.
Mètode de flux-gasós
Un sistema de mescles ternàries es forma combinant matèries primeres com ara hidrocarburs baixos-en carboni, hidrocarburs aromàtics i hidrocarburs alicíclics amb partícules ultrafines de ferro, cobalt i níquel i hidrogen. A 1100-1400 graus, les partícules de ferro o níquel es redueixen per l'hidrogen a gotes de metall fos naixents. Les fibres de carboni buides i lineals es formen sota les gotes del catalitzador de partícules de ferro, mentre que les fibres de carboni helicoïdals es formen sota les gotes del catalitzador de partícules de níquel. Aquest mètode pot produir fibres de carboni amb diàmetres de 0,5 a 1,5 μm i longituds de diversos mil·límetres, amb forces de tracció que arriben als 5000 MPa i mòduls de tracció de 650 GPa.
